Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 gener 1838 Fingal (Canadà) (en) |
Mort | 22 novembre 1880 (42 anys) Madison (Wisconsin) |
Causa de mort | peritonitis |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Michigan Universitat de Leipzig |
Director de tesi | Karl Christian Bruhns i Wilhelm Scheibner |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | astrònom, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Michigan Observatori Detroit |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
|
James Craig Watson (Fingal, 28 de gener de 1838 - Madison, 22 de novembre de 1880) va ser un astrònom estatunidenco-canadenc.[1][2] La seva família es va traslladar a Ann Arbor, Michigan el 1850.
A quinze anys es va matricular a la Universitat de Michigan, on va estudiar idiomes clàssics. Més tard va rebre lliçons d'astronomia del professor Franz Brünnow.
Va ser el segon director de l'observatori Angell Hall a prop de Detroit (del 1863 al 1879), succeint a Franz Brünnow. Va escriure el llibre Theoretical Astronomy el 1868.[1]
Creia fermament en l'existència del planeta Vulcà, un hipotètic planeta més proper al Sol que Mercuri, que - ara ho sabem - no existeix (no obstant això, l'existència de petits planetoides vulcanoides continua sent una possibilitat). Va pensar que havia observat 2 planetes d'aquest tipus durant l'eclipsi solar de juliol de 1878 a Wyoming.
Va morir de Peritonitis quan només tenia quaranta-dos anys. Havia acumulat una fortuna considerable a través d'activitats comercials no relacionades amb l'astronomia. Va crear per llegat la medalla James Craig Watson, atorgada cada tres anys per l'Acadèmia Nacional de Ciències per contribucions a l'astronomia.
L'asteroide (729) Watsonia es diu així en honor seu.[2]